Català: singular i plural

Una altra cosa: no es detecta sempre la concordança de singular i plural. Exemple:

“La gent del poble també s’havien amagat”.

Aquí ha de ser “s’havia amagat”, ja que “gent”, tot i representar un grup, és singular.

Segurament ho hauria d’haver especificat abans: faig servir la versió 3.0, en el LibreOffice.

Ep, si sóc molt pesat (que ho penso ser :-P, si m’ho permeteu), m’ho dieu sense problemes, sispi.

Els errors de concordança entre subjecte i verb no sempre es detecten. És veritat. És difícil fer-ho bé sense provocar massa falses alarmes (marcar errors allà on realitat no n’hi ha). El que fem ara és avisar només en situacions molt clares, amb el context molt acotat.

De totes maneres la frase que proposes no és un bon exemple perquè en català els noms col·lectius poden concordar amb el singular o amb el plural. Aquí hi ha alguns exemples:

  • La gent ho vol així. (singular)
  • Tota aquella gent ho van demanar. (plural)

T’entenc, Jaume, però com normativament (DIEC2) “gent” és singular, per això ho he dit. A veure, jo acabo d’arribar i sóc conscient que no sóc ningú per dir res, que consti. Això d’entrada (i de sortida). Només puc dir que agraeixo infinitament la vostra feina, i certament consulto tant el DIEC2 com el EsADir com l’Optimot com el Franquesa com el que calgui. Només proposo que en casos així es faci una alerta o una recomanació. I ja entenc que deu ser difícil (o impossible) decidir quin criteri se segueix: el normatiu, el EsADir, el de l’Enciclopèdia Catalana… Jo odio, per exemple, que el DIEC2 em digui que “tiet” és incorrecte, perquè és una bajanada de l’alçada d’un campanar. Precisament perquè acabo d’arribar segur que dic bestieses, i per tant agraeixo molt els teus comentaris.

“Gent” en plural és un fenomen àmpliament estudiat pels gramàtics i perfectament normatiu. No ens podem quedar amb el que diu el diccionari. Hem de mirar també les gramàtiques.

Dóna una ullada aquí:

Pompeu Fabra ja deia que és “perfectament lícit” usar “gent” amb el verb en plural. Per tant, no té gaire sentit que el corrector assenyali el contrari.

Cert, i tant, que no ens podem quedar amb els diccionaris. No coneixia que això estigués estudiat. Gràcies per l’enllaç i disculpa el meu atreviment (el clàssic del novell).

Veig que pep.bofarull ha obert un fil genèric sobre dubtes en català. Escriuré allà els meus comentaris i espero no embolicar gaire la troca.

De nou, moltes gràcies.